Ses Païsses de Cala d'Hort
Al sud-oest de l’illa d’Eivissa, l’espai comprès entre cala d’Hort, el Cap Llentrisca i sa Talaia s’ubica una àrea protegida com a Àrea Natural de Cala d’Hort, que es caracteritza per una harmoniosa combinació de terres altes i planes més el litoral, amb la qual aconsegueix una enorme singularitat i bellesa.
La Reserva Natural de Cala d’Hort presenta per tant dues unitats diferenciades: la zona terrestre i la zona marítima, que abraça també diferents illots, entre els quals destaquen es Vedrà i es Vedranell. La diversitat d’aquestos ambients es tradueix en una important riquesa i concentració de valuosos elements de flora i fauna. Hi viuen espècies úniques molt adaptades al lloc concret, la presència de les quals indica condicions ambientals molt poc alterades.
A aquesta riquesa cultural i paisatgística, s’uneix la importància històrica de ses Païsses de Cala d’Hort, conjunt rural ubicat a la plana que trobam entre Cala d’Hort i Cala Truja que abasta uns 650.000m2. Es tracta de dues velles païsses que amb el temps es convertiren en veritables cases pageses ubicades en un espai creuat per diversos torrents, un d’ells que afecta directament l’establiment de ses païsses, conegut com can Pere Maça, on brolla la font coneguda com “des ses Alfàbies”. L’escassetat de capes freàtiques superficials, i per tant de pous, encara que sí de cisternes i aljubs per a la recollida d’aigua de pluja, fa que el territori no sigui el més idoni pel al regadiu, sent bàsicament una zona de cultiu de secà, caracteritzat per la presència d’ametllers, garrovers, alguna figuera, tot combinat amb el cultiu de cereals, principalment blat, ordi i civada.
El conjunt monumental de l’establiment punicoromà de ses Païsses de Cala d’Hort, que trobam també documentat en diverses fonts bibliogràfiques, destacant-ne principalment l’estudi portat a terme pel Doctor en Arqueologia, Joan Ramón Torres, editat per la Conselleria de Patrimoni Històric del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, està format per:
· Edifici A.
Edifici B, pràcticament desaparegut.
Necròpolis púnica.
Necròpolis baiximperial o bizantina.
Aquest conjunt monumental, i més concretament l’edifici A que es caracteritza entre altres coses per una instal·lació industrial per a l’elaboració d’oli i un gran celler, que està documentat, des de l’època púnica, devers els segles V-IV aC, essent la seua època més important entre els segles I-III dC, iniciant una gradual decadència entre els segles IV-V dC, amb una possible destrucció violenta de l’edifici A (l’edifici B sembla només estar actiu entre els segles V-VI i l’I aC essent desconeguts els detalls i altres aspectes de la seua evolució i història), atribuïda hipotèticament als vàndals, amb una reocupació i rehabilitació de les runes imperials devers el segle VI, va ser abandonat al començament del segle VIII de l’era cristiana, potser coincidint amb els primers assalts de l’ Islam.
La Necròpolis de la fase púnica es troba a uns 140 m. A llevant de l’edifici A i quasi a tocar el B, essent visibles actualment unes deu tombes o hipogeus tallats en roca viva, d’uns 3 m. De llargària i que contenen entre un i tres sarcòfags de marès. La Necròpolis baix imperial o romano-bizantina és coneguda per dues fosses molt juntes i paral·leles del tipus cista, en què l’absència d’aixovars dificulta una datació més precisa.
L’establiment rural de ses Païsses de Cala d’Hort no és en absolut un cas, ni excepcional ni isolat, sinó que s’emmarca en el fenomen molt més ampli de la colonització general agrària de l’illa. L’origen d’aquest establiment respon a la fase clàssica o de plenitud de l’època punicoebusitana essent el primer aspecte remarcable la seua dispersió territorial, aspecte que ha perdurat al llarg de la història pitiüsa pel que fa el poblament rural. Sens dubte, aquesta ocupació territorial s’ha d’inscriure en un fenomen més ampli emmarcat pel propi creixement de la ciutat i el començament de les exportacions dels excedents de productes pròpiament ebusitans, per una banda, i per l’altra, el propi creixement de l’illa, potser també respon a un context general que coneix, en aquesta època, la major part de la Mediterrània centro-occidental.
Dins el conjunt de ses Païsses de Cala d’Hort, hi trobam una casa pagesa, mal coneguda com can Sorà, que és propietat de Consell Insular d’Eivissa. És una casa representativa de l’arquitectura tradicional eivissenca, amb planta amb forma de U. Disposa de planta superior on hi ha tres cases de dormir a les que es pot accedir per tres escales interiors. L’interior, com deim, disposa de tres cases de dormir, el porxo i un bany. A l’exterior es pot veure el porxet de baix, el porxet de dalt, la cuina amb un forn de pa operatiu i un habitacle, amb accés independent. A cada costat de la casa hi ha uns annexes o conjunt d’antics corrals. El mur lateral de ponent presenta uns gravats antics, com també a l’interior del porxo, que en el moment de la restauració de la casa, es varen deixar al descobert.
Tallers de cuina tradicional
Ses Païsses de Cala d’hort és un lloc adient per a l’organització de grups reduïts per a la recuperació i la promoció de la gastronomia tradicional d’Eivissa. Cada època de l’any s’organitza algun taller amb les receptes corresponents a cada període. Es pretén realitzar jornades lúdiques en un espai amb un entorn privilegiat i recuperar entre tots els sabors, els ingredients i els procediments de la cuina eivissenca de sempre.
