L’obra objecte de la restauració és una pintura sobre taula del segle XIX, un exvot, cedida al Museu Etnogràfic per Georgia Hayes, que la va heretar de la seua mare, anglesa resident a Eivissa des dels anys 70. En concret l’obra es caracteritza per una tècnica mixta en la qual es va utilitzar l’oli i el paper sobre una taula de roure, per reproduir un episodi tràgic en el qual una nena és atropellada per un carro, i la seua sorprenent curació. L’episodi no només es representa gràficament, sinó que també es descriu a la cartel·la inferior. Per a la cartel·la explicativa es va utilitzar tinta sobre paper setinat, retallat, encunyat i adherit amb cola sobre la preparació de la taula. La pintura, de capa molt fina, es va fer a l’oli amb un estil molt peculiar, senzill, però a la vegada molt didàctic, sintètic i efectista.
Les dimensions de la taula o panell són de 60 cm d’ample per 40 cm d’alt. Aquesta tipologia d’obra i la seua intencionalitat s’inscriu dins els anomenats exvots: obres o bé objectes amb la finalitat d’agrair a alguna deïtat, verge, sant, etc. la curació o sanació gairebé miraculosa o bé altres beneficis. En aquest cas l’agraïment és a la Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta, que apareix pintada en un extrem superior esquerra de la imatge i que té gran advocació a tota Catalunya, lloc d’origen de l’obra.
La fusta va ser preparada prèviament a ser pintada, com és habitual. Aquesta preparació, en aquest cas, consisteix amb una mescla de pigment blanc inert y cola animal, orgànica, utilitzada habitualment en pintura y obtinguda de la cocció de restes de pells i ossos, com aglutinant. L’estat de conservació abans de la restauració era molt deficient, amb atacs d’insectes xilòfags, pèrdua d’adhesió i de cohesió de la pintura i de la preparació, ampolles i oxidació del paper... Tot això, cobert amb una capa gruixada d’un vernís resinós (colofònia) molt alterat, enfosquit, que sumat a la brutícia acumulada amb el temps suposava una important degradació estètica del conjunt.
El tractament, realitzat per la restauradora Nieves Peinado, va consistir principalment en la desinsectació de la peça, la fixació i adhesió de la capa de pintura, la desacidificació i adhesió del paper i la neteja i eliminació del vernís oxidat per després reintegrar les faltes amb les tècniques compatibles i reversibles de la restauració actual, guardant un escrupolós respecte per l’original i per la seua història material, per finalment protegir l’obra de la humitat, les radiacions ultraviolats i la fusta de fongs i insectes. En definitiva, en la restauració de tots el objectes, els tècnics busquen principalment retornar als objectes la dignitat perduda i dotar-los de capacitat per a conservar-se en bones condicions.